viernes, 29 de enero de 2010

L'agitada vida del poeta

L’any 1880, Frederic Pella Bosch, neix a Taradell (Osona), fill d’una familia de propietaris rurals d’afinitats carlistes. Després d’una educació fortament religiosa al col•legi Sant Miquel dels Sants de Vic, Pella trenca amb la vida que se li havia imposat. A l’edat de 14 anys, desobeint els seus pares, se’n va a la capital. Allà vagabundejarà durant uns anys, movent-se entre els delinqüents comuns de la Barceloneta i la bohèmia més tronada de l’època. En aquesta època entaula una forta amistat amb l’escultor Manolo Hugué.

L’any 1901, acompanyant el seu amic escultor, Frederic Pella es trasllada a París. Tanmateix, segons paraules del mateix Manolo Hugué, l’any següent, donant per impossible la seva adaptació a la capital francesa, Frederic Pella emprèn tot sol un viatge cap al nord. Per desgràcia, el seu rastre, durant els anys que van de 1902 a 1918, encara se’ns fa difícil de seguir. Tenim vàries hipòtesis sobre la ruta que va seguir i el que hi va trobar, de totes maneres, com que només són asseveracions no demostrades, evitarem posar-les en aquesta biografia.

Tornem a tenir noticies del poeta el 1919, quan, amb 39 anys, apareix entre la colla d’artistes i radicals, pròxims a Gabrielle d’Annunzio, que pren la ciutat de Fiume (actualment Rijeka, a Croàcia) declarant-la Estat Lliure, i entrant en guerra amb Itàlia. El 1920, quan les idees feixistitzants de d’Annunzio ja comencen a aflorar i Fiume ha sucumbit davant Itàlia, Pella emprèn el seu darrer viatge, travessant tota la península itàlica en direcció a Nàpols, on s’instal•larà fins la seva mort.

A Nàpols contreu matrimoni amb la jove Fabiana Ambroggio, amb qui tingué una filla, Carlota Pella (Nàpols1924- Barcelona1997).

Els darrers anys de la vida del poeta, malgrat el seu entorn familiar, no estan absents de misteri. Encara que “vivia ostentosament i gastava com un senyor” no se li coneix ofici de cap mena, i a Nàpols corren infinitat de rumors sobre les pràctiques ocultistes amb que, suposadament, satisfà les peticions de certs potentats de la ciutat. També és en aquesta època que comença a publicar els seus poemes (la majoria dels quals escrits molts anys abans) en revistes d’art locals. Poemes, escrits en català originalment, que són traduïts a l’Italià pel mateix autor. La publicació d’aquests poemes, cada cop més freqüent a partir de 1931, fa que es dispari, en cercles molt reduïts, un fort interès per l’autor.

L’any 1933, amb cinquanta-tres anys d’edat i deixant una filla de 9 anys i una viuda de trenta set, és trobat mort, amb les mans tallades, al moll número quinze del port de Nàpols. Malgrat les causes de la mort puguin semblar poc clares, tot fa pensar que es tracta d’alguna mena de venjança per part de la màfia portuària.

No hay comentarios:

Publicar un comentario